Presentació

Presentació

Ja fa gairebé quaranta anys que la Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar, talment com si d’un torsimany es tractés, impulsa el Festival Cant Coral Catalunya Centre. Al llarg d’aquests anys, han estat més de 150 formacions corals amateurs les que han passat per Castellbell i el Vilar i, així també, han estat moltes les llengües i els idiomes que s’han pogut parlar i escoltar gràcies a compartir uns altres importants idiomes comuns: els de la música i l’amateurisme. I utilitzem aquest mot amateur en el sentit profund i etimològicament bell de la paraula llatina amatoris: aquell qui estima en veritat una cosa.

Han estat l’amor i el convenciment de les possibilitats d’aquest Festival els que han fet que, des d’enguany, a l’organització de la Capella de Música Burés s’hi hagi sumat el del propi Ajuntament de Castellbell i el Vilar que, de la mà de diferents institucions supralocals com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i altres, ha apostat per enfortir i potenciar el Festival amb l’expansió de les seves activitats pel territori de la Catalunya Central. Sense perdre mai de vista el nucli primogènit i original de l’entranyable Teatre Casino Burés de Castellbell, enguany, el festival s’expandeix i difon en diferents punts i localitats de la Catalunya Central, tal i com podreu comprovar en el programa d’aquesta 39ena edició.

Fa també gairebé 500 anys, el 25 de març de 1522, un home de trenta-un anys anomenat Íñigo de Loiola iniciava al Monestir de Montserrat un trajecte que el menaria a una profunda transformació d’ell mateix i, així, avançar cap al més bell i preuat d’ell mateix. No fou, tal i com ens han explicat la seva pròpia autobiografia i altres documents, una tasca fàcil, però al final, a Manresa, vorejant el riu Cardener va tenir una experiència d’il.luminació on totes les coses li van semblar noves.

Aquesta nova comprensió integral de les coses no va sortir del no-res. Van ser necessaris moments d’incertesa, crisi i, perquè no dir-ho, rendició en forma d’acceptació. Com bé sabem, de fa uns anys, el territori de la Catalunya Central ha posat, en l’any 2022, una fita realment important. Per a un festival històric com ho és el Festival Cant Coral Catalunya Centre, que amb tota justícia és dels més antics i històrics de Catalunya, aquesta fita no li pot passar per alt i és per això que, de nou, hem decidit focalitzar la celebració del festival durant la segona quinzena del mes de juliol, en unes dates pròximes a la celebració de Sant Ignasi (31 de juliol).

Potser sense adonar-nos-en, aquesta figura del sant basc ha estat present d’alguna forma en l’organització i, així, el festival d’enguany s’inicia a la basílica del Monestir de Montserrat amb la participació del magnífic Cor de nens de la Catedral de Salzburg i es clou a l’església de La Cova de Sant Ignasi de Manresa amb l’estel.lar Cappella Mariana, un dels ensembles vocals professionals més prestigiosos del panorama musical internacional.

El Festival, així, ve emmarcat pel periple que és, en ocasions, una carrera musical en el terreny de la música vocal: uns inicis en un cor infantil i la finalització com a solista professional. No és pas casualitat, així, que una de les integrants de l’esmentada Cappella Mariana (la soprano Hanna Blazikova) iniciés aquest periple com a membre del Cor de nens Radost Praha.

El territori de la Catalunya Central, com sabem, és d’allò més ric en molts àmbits, entre ells el del seu patrimoni arquitectònic i paisatgístic. Enmig d’aquests primer i darrer concerts de l’edició d’enguany, hem volgut també expandir-nos en espais arquitectònics de singular bellesa i alt interès patrimonial com ho poden ser el Castell de Balsareny, l’església de Sant Esteve de Sallent o l’església de Sant Cristòfol de Castellbell i el Vilar, un espai que, segons la tradició, Sant Ignasi hi va passar una nit abans de la seva definitiva arribada a Manresa. Una de les imatges arquetípiques amb les que Sant Ignasi més s’identificava era la del pelegrí. I, precisament, la música del pelegrí serà la que podrem escoltar a Sant Cristòfol en la veu del prestigiós filòleg i cantor tarragoní Antoni Rossell.

Anomenem al festival amb la nomenclatura <> quan, possiblement, <> defineixi molt més algunes de les mostres del programa d’enguany. Això no vol dir, és clar, que no hi hagi espai per a les tradicionals formacions corals provinents de llocs tan llunyans com Filipines (University of Santo Tomas Singers) o Moldàvia (Cor Cantabile de Chisinau) que construiran un Concert Intercoral en la que també hi intervindrà la coral amfitriona d’aquest certamen: la Capella de Música Burés sota la direcció de Mireia Subirana. Dins de les formacions catalanes, menció especial mereix la participació del destacat Cor Lerània de Jordi Noguera, una formació que té un lloc reeixit en el panorama musical català de la mà d’un treball cambrístic vocal sòlid i rigorós.

Entenem aquest programa com una manifestació musical d’allò que, en darrera instància, s’interrelaciona estretament amb els transcedentals que, segons Sant Tomàs, eren la Veritat, el Bé i la Bellesa. Un programa com el que us presentem vol ser una aposta decidida per allò que és el sentit original de la paraula Cultura: cultura animi, el conreu de l’ànima.

Només cal llegir un diari o veure un telenotícies per adonar-nos com, cegament i de forma acrítica, s’ha anat instal.lant amb una normalitat esfereïdora l’anomenada per George Steiner com <> i on la cultura tampoc se n’escapa. Existeix, però, una altra gramàtica que ens pot fer una mica més humans. Crear bellesa, possiblement, és un important eix d’aquesta altra gramàtica. Aquesta bellesa, en absolut, però, ha de ser tan sols per a uns cercles reduïts i elitistes sinó que ha de ser oferida, sense complexos, al conjunt de la ciutadania. És per això que com anticip del Festival hem preparat un Acte inaugural que comptarà amb la participació del tenor Jordi Cortada amb un tast musical que tindrà lloc al Mas del Puig.

Teniu, així, a les vostres mans un interessant programa que, sense cap mena de dubte, no només ha de refrescar-nos físicament, sinó que vol contribuir també a la missió, en ocasions oblidada, de la tradició de l’humanisme: comprendre com l’home i la dona són uns éssers que s’han d’elevar; han de superar els seus instints i necessitats físiques. Només així, segons aquesta tradició, pot iniciar-se el camí veritable cap a la llibertat.